dimecres, 5 de maig del 2010
Utilització dels GPS
Hi ha nombrosos aparells i programes que són capaços de dirigir un automòbil, un vaixell, un avió, una moto, una bicicleta, etc. des d'un origen fins a un destí amb precisió. Aquests programes també representen els mapes de la zona per on s'està viatjant. Quan ens interessa anar a algunn lloc només cal que el marquem en la pantalla tàctil de l'aparell i el navegador ens hi portarà.
Funcionament del sistema GPS
Quan una persona vol determinar una posició, només ha de connectar el GPS en un lloc descobert i esperar uns segons que aquest rebi el senyal d'un determinat nombre de satèl·lits de la xarxa de posicionament global.
L'aparell GPS rep la informació de la posició i els valors del rellotge de cada un dels satèl·lits que ha pogut localitzar des del zenit del lloc on fem la mesura fins a l'horitzó. L'aparell fa els càlculs de triangulació i obté les coordenades de longitud i latitud reals del punt on ens trobem.
L'aparell GPS rep la informació de la posició i els valors del rellotge de cada un dels satèl·lits que ha pogut localitzar des del zenit del lloc on fem la mesura fins a l'horitzó. L'aparell fa els càlculs de triangulació i obté les coordenades de longitud i latitud reals del punt on ens trobem.
La xarxa de satèl·lits de posicionament global (GPS)
El sistema de posicionament global és format per una xarxa de 27 satèl·lits que envolten la Terra. Aquest sistema va ser desenvolupat pel departament de Defensa dels Estats Units i ofereix cobertura per a tota la Terra.Una persona, una nau o un vehicle pot saber amb una precisió d'un a quatre metresm segons la cobertura de l'aparell GPS, la seva posició a la Terra.
Programes per verificar els codis IP i comprovar la connexió a la xarxa Internet del nostre ordinador
Per saber el número de l'adreça IP que té el nostre ordinador, podem utilitzar el programa IPCONFIG.
Per saber si la connexió del nostre ordinador funciona bé amb la xarxa d'Internet, hem d'executar el programa PING.
Per saber per quin camí passen els paquets de la nostra connexió, fem servir el programa TRACERT.
Per saber si la connexió del nostre ordinador funciona bé amb la xarxa d'Internet, hem d'executar el programa PING.
Per saber per quin camí passen els paquets de la nostra connexió, fem servir el programa TRACERT.
GPS d'automòbils
El GPS (Global Positioning System: sistema de posicionament mundial) és un sistema global de navegació satèl·lit que permet determinar en tot el món la posició d'un objecte, una persona, un vehicle o una nau, amb una precisió fins de centímetres, encara que l'habitual són uns pocs metres de precisió. Encara que la seva invenció s'atribueix als governs francès i belga, el sistema va ser desenvolupat, instal lat i actualment operat pel Departament de Defensa dels Estats Units.
En el cas dels automòbils, un sistema de navegació automotor és un GPS dissenyat per a "navegar" en un automòbil. Al contrari d'altres sistemes GPS, aquest fa servir dades de posició per ubicar l'usuari en un carrer mapejat en un sistema de base de dades. Usant la informació dels arxius de carrers en aquesta base, la unitat pot donar adreces d'altres punts al llarg de la ciutat. Amb càlculs per inferència, dades de distància des de sensors estratègicament instal.lats a la ciutat, i un sistema de guia inercial amb giròscop d'estructura vibratòria pot millorar enormement la seguretat, ja que el senyal GPS pot perdre's o patir múltiples rebots de multipàs per canons urbans o túnels.
En el cas dels automòbils, un sistema de navegació automotor és un GPS dissenyat per a "navegar" en un automòbil. Al contrari d'altres sistemes GPS, aquest fa servir dades de posició per ubicar l'usuari en un carrer mapejat en un sistema de base de dades. Usant la informació dels arxius de carrers en aquesta base, la unitat pot donar adreces d'altres punts al llarg de la ciutat. Amb càlculs per inferència, dades de distància des de sensors estratègicament instal.lats a la ciutat, i un sistema de guia inercial amb giròscop d'estructura vibratòria pot millorar enormement la seguretat, ja que el senyal GPS pot perdre's o patir múltiples rebots de multipàs per canons urbans o túnels.
Honda va crear el primer sistema de navegació el 1983, culminant en 1990 per l'Honda Legend Acura Legend. Aquest sistema utilitzava un sistema analògic i un acceleròmetre per fixar les localitats, ja que el sistema GPS no estava encara disponible.Pioneer afirma en canvi que ells van ser els primers a tenir un sistema de navegació automotor amb GPS, el 1990.
Els sistemes de navegació són una combinació de:
- vista general de la carta
- vista de la carta en rotació com el vehicle
- vista aèria de l'àrea que es va cartografiant, i dels llocs més endavant (a la següent corba ...)
- unió per línies de diferents punts distanciats, redundant, si s'està utilitzant una carta rotativanúmeros per la distància.
La base de dades de carrers és un mapa vector de les àrees d'interès. Els noms dels carrers, i la numeració estan codificades en coordenada geogràfica perquè l'usuari pugui trobar la destinació que vulguis per carrer i direcció. Els Punt d'interès estan inclosos en les coordenades geogràfiques.Els continguts poden visualitzar per part de l'usuari mentre aquest condueix el seu automòbil al llarg dels carrers i actualitza els seus mapes a través d'Internet.
dimarts, 4 de maig del 2010
(El protocol IP)
Quan el protocol TCP ha acabat de preparar els paquets per fer la tramesa, comença la feina del protocol IP, que és l'encarregat d'afegir a cada paquet que s'ha d'enviar l'adreça de l'ordinador de destí i també l'adreça de l'ordinador que l'envia.
Aquestes adreces són uns números que identifiquen cada ordinador que té accés a la xarxa d'Internet.
Quan l'ordinador amb l'adreça de destí ha rebut un nombre de paquets, fa que el protocol TCP analitzi i ordeni la informació, que controli si hi ha tots els paquets i que comprovi si tots tenen la quantitat d'informació que diu l'etiqueta.
Aquestes adreces són uns números que identifiquen cada ordinador que té accés a la xarxa d'Internet.
Quan l'ordinador amb l'adreça de destí ha rebut un nombre de paquets, fa que el protocol TCP analitzi i ordeni la informació, que controli si hi ha tots els paquets i que comprovi si tots tenen la quantitat d'informació que diu l'etiqueta.
Com viatja la informació per la xarxa (El protocol TCP)
Imaginem el cas següent: vols enviar una carta explicant les vacances d'estiu a un amic que has conegut per Internet i que viu a Nova York. La carta ocupa tres fulls i, a més hi adjuntes dues fotogradies.
La primera cosa que hauràs de fer és escriure la carta amb el programa de correu electrònic i tenir les fotogradies escanejades per poder enviar-les amb les cartes.
Després, hauràs de preparar l'ordinador perquè es connecti per telèfon, mitjançant el programa de comunicacions i el mòdem.
Un cop establerta la connexió, el programa de comunicacions connecta amb els altres ordinadors mitjançant unes ordres que aquestes entenen. Aquestes ordres s'anomenen protocol de comunicacions i és utilitzat per la majoria d'ordinadors del món.
La primera cosa que hauràs de fer és escriure la carta amb el programa de correu electrònic i tenir les fotogradies escanejades per poder enviar-les amb les cartes.
Després, hauràs de preparar l'ordinador perquè es connecti per telèfon, mitjançant el programa de comunicacions i el mòdem.
Un cop establerta la connexió, el programa de comunicacions connecta amb els altres ordinadors mitjançant unes ordres que aquestes entenen. Aquestes ordres s'anomenen protocol de comunicacions i és utilitzat per la majoria d'ordinadors del món.
Organització de la xarxa Internet
La xarxa Internet és com una teranyina gegantina que envolta la Terra, i cadascun dels punts d'unió dels fils és una altra teranyina.
Perquè la informació pugui anar d'un lloc a un altre ha calgut ordenar les xarxes que formen el conjunt d'Internet. Per poder identificar les xarxes i els seus ordinadors s'han assignat uns números a cada xarxa i també s'han numerat les empreses que pertanyen a cada xarxa i els ordinador d'aquestes que tenen accés a Internet.
Perquè la informació pugui anar d'un lloc a un altre ha calgut ordenar les xarxes que formen el conjunt d'Internet. Per poder identificar les xarxes i els seus ordinadors s'han assignat uns números a cada xarxa i també s'han numerat les empreses que pertanyen a cada xarxa i els ordinador d'aquestes que tenen accés a Internet.
Historia de la xarxa
El concepte de xarxes descentralitzades va començar a final dels anys seixanta. Els científics van pensar a idear una xarxa en què mai no s'aturés la circulació de la informació per les diverses xarxes que la componien. En el moment en què la informació és introduïda a la xarxa per ser enviada a un destinatari, no segueix un camí predeterminat, sinó que cada ordinador fa avançar la informació a qualsevol ordinador amb el qual tingui connexió. La informació ha de circular per totes les xarxes, independentment dels sistemes operatius que tinguin els ordinadors o de les avaries.
Aquestes normes s'anomenen protocops de comunicacions.
A l'any 1989 al Centre d'Investigació Europeu es va inventar un sistema per intercanviar informació amb possibilitats multimèdia, que es va anomenar Worls Wide Web, Aquest sistema permet navegar i obtenir informació de pàgines web.
Aquestes normes s'anomenen protocops de comunicacions.
A l'any 1989 al Centre d'Investigació Europeu es va inventar un sistema per intercanviar informació amb possibilitats multimèdia, que es va anomenar Worls Wide Web, Aquest sistema permet navegar i obtenir informació de pàgines web.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)