Elements que componen una xarxa d'àrea local (LAN)

Tots els ordinadors es connectan a la xarxa han de tenir una targeta Ethernet i la mateixa velocitat de transmissió. Després, cal decidir la tipologia que s'utilitzarà per connectar els ordinadors. També s'ha d'escollir el tipus de cable. En el cas de la tipologia d'estrella, utilitzarem cable de parell trenat.
Per a cada auna on hi hagi més d'un ordinador, s'ha d'instal·lar un perifèric anomenat concentrador, que connecta els cables dels ordinador i els perifèrics a la xarxa per poder rebre i enviar informació. En cada ordinador s'ha de configurar el protocol de comunicacions TCP/IP, el més utilitzat avui dia, i cal asignar a cada ordinador un nom i un número d'identificació.

Lector de disc òptic

Un lector de disc òptic interpreta la informació emmagatzemada en el disc apuntant la pista amb un raig làser, que es veurà reflectit o no reflectit pel disc en funció de si a la pista hi ha un pou o un pla. Els valors binaris són detectats per les transicions de pou a pla, i viceversa: una transició determina un 1 binari, mentre que la longitud d'un pou o un pla indica el nombre consecutiu de 0 binaris.

Preus

Torre

La caixa, torre o carcassa és el suport físic encarregat d’allotjar tots els components interns de l’ordinador, així com unir tots els dispositius d’entrada i de sortida. A més a més, serveix per aplica l’ús del modding (és com el tunning de cotxes), pràctica de la que parlo més endavant.

Preus

La placa mare

La placa mare és la targeta de circuits impresos central a l'ordinador que conté el microprocessador, la memòria RAM del sistema, circuits electrònics de suport, la ROM i ranures especials (slots) que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de perifèrics, com monitors, impressores, unitats de disc, etc.
La placa mare és el component que agrupa tots els altres, permetent que la resta de components puguin comunicar-se entre sí.Un components important en les plaques base és el chipset de suport al microprocessador, un conjunt de circuits integrals que proporcionen interfícies per a la comunicació de la CPU amb varis busos i components externs. Aquest chipset determina en cert grau les funcions i prestacions de la placa base.

Preus

ratolí

El ratolí és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment. És una part de l'ordinador que pot anar amb un cable engegat a la unitat central (o en un lloc especial del portatil) o també pot anar sense cables i es fa conectant un Pen-Drive especial al mateix lloc.

Preus

teclat

Un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí i el perifèric d'entrada més important.


Preus

Tipus de xarxes

Les xarxes es poden connectar segons el tipus de cable o de connexions.

-Tipologia en bus. Són les més fàcils d'instal·lar. Cada ordinador es connecta amb el següent mitjançant un cable coaxial i els connectors BNC. Els dos extrems de la línia del bus han d'acabar amb uns tipus és utilitzat per fer xarxes és que quan un node de les connexions té una avaria, ja sigui en el cable o en la targeta, la resta dels ordinadors deixen de tenir comunicació, per això actualment s'utilitza molt poc.

-Tipologia en estrella. La majoria de xarxes actuals són d'estrella. El coblatge que s'utilitza en aquesta tipologia és trenar i els connectors són RJ45. Un dels inconvenients és que necessita molt més cable en la instal·lació i el cost és més elevat, però l'avantatge principal és que la xarxa és molt més segura i fàcil de mantenir.

-Tipologia en anell. Tots els ordinadors de la xarxa estan connectats al mateix cable i per poder comunicar-se els uns amb els altres han d'esperar el seu torn. Una de les xarxes que utilitza aquesta tipologia és la xarxa en anell de testimoni dissenyada per IBM.

Targetes de xarxa

Les targetes de xarxa són les encarregades de fer possible que un ordinador es pugui comunicar amb els altres ordinadors d'una xarxa LAN. Aquestes targetes han de complir les normatives estàndars de comunicacions. La més utilitzada per connectar ordinadors en xarxa és Ethernet.

Targetes de xarxes amb fil
Cada targeta ha de tenir un connector per al tipus de cable on ha d'anar connectada.

Targetes de xarxa sense fil
Cada targeta ha de tenir una antena per poder emetre i rebre ones del punt d'accés més pròxim.

Sistema d'ones sense fil

-Sistema d'ones sense fil. També s'utilitza per connectar ordinadors dins de xarxes LAN. Aquestes xarxes permeten que els ordinadors es puguin connectar des de qualsevol lloc de l'edifici. Són molt útils per als ordinadors portàtils, però tenen un inconvenient: la velocitat de comunicació de la xarxa per ones és inferior a la que es pot obtenir mitjançant els cables.

-Concentrador. És un perifèric de la xarxa que agrupa un conjunt de dispositius per compartir un mateix cable de transport de la xarxa. Així, aquests dispositius poden comunicar-se també amb la xarxa amb fil LAN.

-Punt d'accés. És un perifèric concentrador que permet interconnectar dispositius sense fil per formar una xarxa sense fil WLAN. Aquest també por connectar-se amb la xarxa amb fil LAN.

Descripció física de les xarxes d'àrea local (LAN)

El medi més usual de transmissió és el cable. Hi ha tres tipus de cables:

-El cable coaxial. És format per un conductor central envoltat per un aïllament dialèctic. Queda recobert per un material aïllant de plàstic. El connector que s'utilitza té el nom BNC. El cable d'antena dels televisors és coaxial.

-El parell trenat. Dins d'aquest hi ha quatre parells de cables trenats. Cada parell de cables són d'un color, cosa que permet fer les connexions seguint unes pautes de colors.

-Fibra òptica. És el cable més fiable per a les comunicacións, però també és el més car. La fibra òptica permet fer transmissions de senyals lluminosos a alta velocitat i no és afectada per les interferències electromagnètiques externes.

Normalització de les xarxes

Com cada cop les comunicacions eren més importants, l'Organització Internacional de Normalització va crear unes normes perquè tots els fabricants que les respectessini poguessin garantir que els seus ordinadors es podien connectar amb tots els que les complien. Així es van expandir les xarxes LAN i les WAN per tot el món.
Aquest model de connexió va rebre el nom de model OSI i es va començar a utilitzar l'any 1983.

Origen de les xarxes d'ordinadors

Les empreses van ser els consumidors principals dels ordinadors. Quant més temps passava i més potents i ràpids eren els ordinadors, més necessitat hi havia d'aplicar els ordinadors en el treball. Els fabricants d'ordinadors van començar a idear ordinadors que podien compartir la informació amb altres ordinadors.
Aquest sistema de comunicació va rebre el nom de comunicació en xarxa. D'altra banda, quan els ordinadors estan connectats en el mateix edifici es parla de connexions de xarxa d'àrea local o LAN.

Les xarxes d'àrea local permeten connectar els ordinadors d'un mateix edifici i poder compartir els arxius de dades i els perifèrics. La necessitat de connectar ordinadors que estaven allunyats va fer que els fabricants d'ordinadors comencessin a pensar en les línies telefòniques i les ones electromagnètiques com a mitjans de comunicació.
Aquestes xarxes de llarg abast s'anomenen xarxes d'àrea geogràfica extensa WAN.